fotografia de la imatge original sense revestir
Antecedents
històrics:L’origen princlipal del que passat el temps seria la base principal del culte i devoció
a la imatge de l’actual Patrona de València, va ser el sermó que
Fra Juan Gilabert Jofré, religiós de l’orde mercedària, coetani
i amic de Sant Vicent Ferrer, va pronunciar en la Catedral de
València el dia 24 de febrer de 1409 ( primer diumenge de quaresma.
Mentres es dirigia cap a la Catedral el pare Jofré va veure com uns
xics apalissaven a un dement burlant-se d’ell. En el seu sermó el
pare va cridar els seus feligresos a tindre caritat i prendre mesures
a favor dels pobres malalts abandonats i ben sovint objecte de
maltractaments i abusos.
No van caure en buit les seues
paraules, perquè les seues enceses raons van calar en l’ànim dels
presents, entre els quals es trobava un mercader cridat Lorenzo
Salom, que es va erigir en principal valedor i promotor efectiu de la
idea, de tal manera que dènou dies després el Consell General de la
Ciutat estudiava la iniciativa i dos mesos i mig més tard
començaven les obres d’un hospital amb esta finalitat. El 26 de
febrer de 1410, el Papa Benet XIII va autoritzar la fundació de
l’hospital i va donar per titulars als Sants Innocents
Màrtirs. El document de la seua fundació, firmat pel rei
Martí V l’Humà, el 15 de març de 1410, establix, i en açò
radica l’originalitat de la proposta, que a l’atenció
humanitària dispensada als allí acollits, li’ls proporcionaria a
més assistència mèdica, la qual cosa significava, cultural i
científicament la fundació del primer hospital psiquiàtric del
món. La institució va rebre el nom en valencià “d’Hospital
dels ignocens.Folls e Orats” que, segons la moderna psiquiatria
correspon a “oligofrènics, psicósico i demenciados”.
La
Confraria.
L’11 de març de 1413 el Spital dels Folls celebrá la festivitat de
Sant Maties, i el sacerdot que va pronunciar el sermó,
Juan Rodella, ho va dedicar integrament a la conveniència de crear
una confraria que ajudara a mantindre-ho. A arrel d’això, el
fundador de l’Hospital i president de la seua junta de govern,
Lorenzo Salom, va redactar els estatuts de la mateixa, “els
Capitols”, i un any mes tard, el 20 de juliol de 1414 va eixir
de viatge per a Marella. Allí se’ls presentaria al Papa Benet
XIII, i al Rei Ferran d’Antequera.També volia que se li concedira
un Privilegi de fundació de la confraria, petició que va obtindre
del Rei el 29 de Julio. El nom d’estos confrares consta en document
real datat a Barcelona al març de 1410 pel rei Martí l’Humà.
D’esta manera quedá fundada la
confraria de Nostra Dóna Santa Maria dels Inocents. La Confraria,
emparava a tots els desemparats, dements, xiquets expòsits, presos,
dotant les donzelles pobres, protegint inclús a les fembres
pecatrius del bordell situat en el bari del Carme fins al
segle XVIII.
El
títol Marià:
Des dels primers moments, ambdós institucions van quedar acollides a
la protecció i patronatge de la Mare de Déu, concretant-se ja el
títol marià de “Nostra Dóna Sancta María dels Ignocents”, a
què s’afegia a vegades també el de “Folls” (bojos). Més
avant s’aniria estenent i popularitzant el de “Desamparats”,
fins que en 1493, per Reial Privilegi de Ferran el Catòlic, es va
decidir que de llavors d’ara en avant fóra esta imatge
intitulada la
Mare de Déu dels Desemparats.
Les
primeres Imatges:
En els primers anys la confraria va disposar d’una imatge pintada
sobre taula, potser una pintura valenciana del gòtic internacional o
bé una pastilla italianitzant de tradició bizantina. En tot cas, la
imatge va ser relegada i des de mitjans de segle es va destinar a ser
col·locada sobre els calaixos dels cadàvers dels ajusticiats del
soterrar dels quals s’ocupava la Confraria.
Imatges
de la Mare de Déu:
A pesar d’allò que s’ha transformada, que es troba per les
successives intervencions que va patir durant els segles XV i XVI, la
imatge és bàsicament l’original. No està tallada en fusta, sinó
que està modelada en cartó pedra amb daurats i encarnadures
retocats en diferents ocasions. Originàriament va ser realitzada en
relleu treballant-se només la part davantera amb els plecs de les
vestidures, que són iguals als d’altres imatges de l’època que
també portaven Xiquet.
En la imatge original la Mare de
Déu, de dors pla amb el propòsit de poder-se acomodar sobre el
fèretre dels confrares i dels sentenciats, va revestida amb túnica
cenyida i una espècie de casulla àmplia, tot això daurat. En la mà
dreta porta l’assutzena, en referència a la Concepció Inmaculada,
mentres que en l’esquerra portava la creu, substituïda després
per la imatge del Xiquet Jesús que és ara el portador de la creu
com a anunci de la passió i els dolors dels pobres desemparats, que
prolonguen els patiments de Crist que demana ser consolat en els més
necessitats. Completen la imatge els xiquets innocents agenollats als
peus de la Senyora i els angeles, com a referència a l’origen
miraculós de la imatge. El tipus icònic de la Mare de Déu dels
Desemparats es caracteritza posteriorment amb l’afegitó de la
corona alta, en forma de tiara, del drap davanter que va servir des
del principi per a sostindre les joies i exvots, i del manto de
brocat.
Iconografia
de la Mare de Déu:
El vestit intern o túnica cau en plecs fins als peus, i porta escot
arredonit, amb orla, que sol variar segons les interpretacions. En la
majoria d’elles així com en l’original, el vestit es veu ocult
pel plegat i la curvatura del manto. En la imatge de la Mare
de Déu dels Desemparats el
manto apareix com tancat, amb obertura gran per al cap i plegat per a
traure els braços. En realitat es presenta com una casulla àmplia,
d’estil gótic, que va ser retallant per la zona dels braços, i
d’esta manera va anar adquirint la forma coneguda com “de
guitarra”. La corona està superposada, al contrari que moltes
imatges de l’època que la porten inclosa en la talla.
Iconografia
dels Xiquets Innocents:
El més peculiar de la iconografia de la Mare de Déu és la
presència dels xiquets; els Sants Innocents Màrtirs. No són unicament símbol de la confraria, sinó també
portadors de la llum de Crist. Van aparéixer des del principi en el
títol de l’Hospital, de la Confraria i de la Imatge, fins a
incorporar-se definitivament, amb variades formes i postures, la qual
cosa els va convertir en un dels elements identificatius de la Mare
de Déu. Els que porta ara pertanyen al segle XVIII. Són el símbol
de tot home necessitat de protecció de l’Alt i recer maternal.
Autor
i Cronologia:
Es desconeix amb exactitud la data en què va ser realitzada la
imatge i qui és el seu autor, no obstant això, diversos autors
assenyalen com a probable datació els anys 1411 a 1416. En tot cas,
en 1426 consta ja en els invetaris “la imatge que va sobre els
cóssos” (sobre els fèretres).
Canvi
de Posició:
En el segle XVII la imatge continua en la seua posició
“tombada” (jacent) però en 1631 en el Sínode Valentino es
decidix que se la col·loque de peu, i en 1647 es la trau per primera
vegada en processó, se li va incorporar amb este fi un suport per al
seu trasllat i exposició a la veneració pública.
“La
Cheperudeta” (La
geperuda), d’esta manera se la coneix per la posició que té el
seu cap mirant cap avall als seus fills desemparats que arriben a
ella per a demanar-li els seus favors. Respecte a este tema hi ha dos
versions una manifesta que la inclinació del cap està relacionada
amb el propi nom de la Mare de Déu, que empara i protegix als
desemparats i la segona la presentada per D.Juan Arturo Deris
(Estudiós valencià en tot el concernent a la Mare de Déu), en la
conferència donada el dia 07 de Maig de 2004 que exposa “al
posar-la de peu el cap no estava subjecta i es va corbar cap el pit,
per esta raó nostra Patrona mira cap avall”
Autors
de la Imatge segons la Tradició :
La tradició compta que quan els membres de la Confraria encara no
tenien imatge de la Mare de Déu, van sol·licitar al pare Jofré que
li la proporcionara. La llegenda compta que el pare va fer gestions
per a coplair-los, i que al cap de poc de temps els va entregar una
imatge dient que l’havien esculpit tres pelegrins que havien
arribat un dia a l’Hospital demanant refugi. Coneixedors del desig
de la Confraria de tindre una imatge de la seua patrona i sent ells
mateixos estatuaris i pintors, es van oferir a fer la imatge. Els
pelegrins van demanar que se’ls deixara sols en un lloc denominat
l’Ermita, hui la Capella del Capitulet, enfront de l’Antic
Hospital, i que ningú els molestara, excepte per a servir-los menjar
i els materials que necessitaren. El mateix pare Jofré va realitzar
este servici durant tres dies, i en la matinada del quart dia,
inquiet per veure com es desenrotllava el treball, va entrar en
l’ermita, trobant-se amb que la imatge ja estava acabada i els
pelegrins havien desaparegut. D’ací l’afectuosa tradició de la
“feren els ángels”.
Devoció: Diversos
Sums Pontifecs, com a Calixt III, Sixt V i Climent VIII van
contribuir eficaçment a l’augment de la devoció a la Mare de Déu,
concedint indulgències i altres gràcies espirituals. Urbà VIII, va
fer el seu altar privilegiat, però el pas gegant ho va donar Benet
XIII en 1725 amb el rés canònic de la santa imatge, consagrant així
litúrgicament per a la Patrona el títol de Mare dels Desemparats.
Pio VII va elevar este ofici al ritu de primera classe amb octava, i
Lleó XII la va declarar Patrona de València i el seu regne. La
devoció a esta advocació de la verge ha arribat fins a Sicília,
Filipines, Buenos Aires (Argentina) en la Basílica Sant Nicolau de
Bari, una població de Costa rica porta el nom de “Desamparados”,
Nicaragua, Veneçuela, Guatemala, Mèxic i diverses Missions de
l’Índia i Africa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada